Les Gitanes a Sant Vicenç
Les Gitanes a l'escenari (1989)
- VÍDEO -
L'Esbart Dansaire Santvicentí va posar a escena el Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet davant de 1.500 espectadors al Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat, el dissabte 13 de maig de 1989.
Es tracta d’una recreació que, segons Joan Manel Miquel, director de l’Esbart aleshores, "intenta mostrar escènicament i en vint-i-cinc minuts escassos el que al llarg dels anys, en el carrer, havia estat una festa que tenia, com a mínim, dues hores de durada", tal i com explica a la revista local El Breny. Així doncs, tot i que la tradició de les Gitanes arriba inicialment a Sant Vicenç des de Caldes de Montbui, i són les seves Gitanes el fonament de les de Sant Vicenç, l'actual espectacle es basteix seguint l'estructura de les de Sant Llorenç Savall. Ho demostra un dels elements més característics del ball, compartit per Sant Llorenç i Sant Vicenç: la coronació de la núvia. Pel que fa a la música, es van respectar les partitures de la primera època de l'Esbart, a partir de les quals el músic manresà Josep Torras i Jiménez va preparar un guió musical, i el mestre Agustí Cohí i Grau en va fer una instrumentació per a cobla. Des d’aquest punt de vista, tal com assenyala Joan Manel Miquel, les Gitanes de Sant Vicenç contenen dos elements musicals molt particulars: el Ball de Caldes i el vals-jota. El ball de Caldes és una reminiscència de les primeres Gitanes. Aquells picapedrers calderins van ensenyar als santvicentins a ballar Gitanes i van voler anteposar un ball propi, en lloc d’iniciar-les directament amb l'habitual galop d'entrada. És també molt característic el vals-jota, una peculiaritat de les Gitanes de Sant Vicenç inexistent en altres versions i que recorda els saraus costumistes de principis de segle.
D'aquesta manera, l'Esbart consolidava unes directius a seguir: pretenia situar el patrimoni artístic i folklòric en un nivell òptim de recuperació de danses tradicionals, escenificació de motius populars i danses de nova creació. Els seus espectacles pretenien acostar el públic a un passat que ens identifica.
D'aquesta manera, l'Esbart consolidava unes directius a seguir: pretenia situar el patrimoni artístic i folklòric en un nivell òptim de recuperació de danses tradicionals, escenificació de motius populars i danses de nova creació. Els seus espectacles pretenien acostar el públic a un passat que ens identifica.
|
|
ESTRENA.
Les Gitanes de Sant Vicenç Teatre de la Passió d'Olesa de Montserrat. 13 de maig de 1989 Coreografia: Eduard Ventura Guió musical: Josep Torras Instrumentació: Agustí Cohí i Grau Figurins: Maria Carbonell Arxiu particular Durada: 25:02
|
