Les Gitanes a Sant Vicenç de Castellet

Estructura coreogràfica actual · Figures (fins el 2024)

---

Primera figura: Entrada (Ball de Caldes)

Les parelles, l'una darrere l'altra, fan entrada a la plaça per un dels carrers que hi desemboquen, el carrer del Mestre Aubert.
Al so de la música del Ball de Caldes, donen la volta a tota la plaça amb elegància i orgull, ja que aquesta entrada ha estat sempre reservada a col·lectius concrets (antics dansaires de la primera àpoca de l'Esbart Dansaire, parelles representatives de cada colla participant, exdansaires de la segona època de l'Esbart,...).
L'evolució es fa amb un punt de ball pla creuat durant 14 compassos, al compàs 15 es fa un rístol a la parella i al compàs 16 una salutació a la parella.
Aquesta estructura es va repetint mentre duri l'evolució i la darrera parella arribi al lloc d'inici.

Segona figura: Galop d'entrada i de la coronació

Seguint un ordre preestablert, fan entrada a plaça totes les colles participants, encapçalades pels seu caps dansers, que llueixen el banderí de cada colla.
Les colles evolucionen per la part exterior de la plaça i la van omplint de fora endins, fins que tots els participants estan situats per a la ballada.
En aquest moment s'atura el galop, es procedeix al sorteig de la núvia i es fa l'intercanvi de mantons entre les núvies anterior i nova.
Fet l'acte protocol·lari i amb els nous nuvis com a capdansers, prossegueix l'anomenat galop de coronació en el qual les colles tornen a evolucionar per tota la plaça i es van situant als seus llocs corresponents per a la ballada. A mesura que van arribant a aquests llocs dibuixen uns ponts que van de la part del davant de la colla cap a la part del darrere i que es van repetint mentre dura la música.

Tercera figura: El xotis

Primer xotis: Els xotis s'inicien de forma que cada colla es disposa en dues línies de parelles encarades entre si.
Al final de la primera melodia, una filera de parelles fa un canvi per tal que totes les dones quedin situades en les línies interiors i els homes a les de fora.
La segona melodia es balla formant dos cercles concèntrics que avancen en sentit horari.
Segon xotis: Sense desfer la figura circular, es repeteixen la primera i la segona melodia, amb la mateixa estructura de passos.
Tercer xotis: A la tercera repetició, els primers 8 compassos es repeteixen sense acompanyament de cobla, únicament amb el so del tamborí, que porta el tempo i percussió de castanyoles dels homes de les colles. És el que es coneix com a xotis mut.
A la segona melodia es recupera l'acompanyament de tota la cobla i finalitza així aquesta figura.

Quarta figura: Les catxutxes

Les catxutxes es ballen en fileres de parelles encarades en totes les seves variacions.
Hi ha tres figures de 16 compassos cadascuna. La primera és la més lenta i suau. Sobre la melodia d'introducció, les parelles es donen la mà a l'altura del pit i "valsegen" (8 compassos cap a un costat i 8 compassos cap a l'altre).
A les figures segona i tercera, s'accelera el tempo i els passos es tornen vigorosos i saltats. Ja sense donar la mà a les parelles, dibuixant moviments que van de dreta a esquerra, sempre de cara a la parella.
Les tres figures es repeteixen, amb la mateixa estructura musical i coreogràfica, dues vegades.

Cinquena figura: Les contradanses

Consten de 4 figures de 16 compassos cadascuna.
La primera figura consta d'uns molinets que es ballen en grups de 4 persones, caminant. Comencen donant-se les mans dretes i girant en sentit horari. Cada 8 compassos es canvi de mà i de sentit. En els darrers 4, els grups es desfan i les parelles tornen a les posicions que ocupaven en fer les fileres de les catxutxes.
La segona figura, a ritme de maixurca, es coneix popularment com la del "conillet" i es balla amb la parella.
La tercera figura és "l'estrella".
Prèviament les colles infantils formen una anella que encercla el jardí central de la plaça.
Totes les colles, caminant, dibuixen una estrella agafant-se de les mans, de manera que el cercle exterior s'enllaça amb els cercles exteriors de la colla més propera.
Els balladors i balladores de la part de dins, s'agafen a l'anella dels més menuts.
D'aquesta manera, tota la plaça és una gran estrella que evoluciona mitja melodia en sentit horari i mitja en sentit contra horari per tornar a quedar en línies.
La quarta figura és la repetició exacta de la segona: el "conillet".

Sisena figura: El pinso

Aquest és un moment de pausa de les danses que s'aprofita per hidratar-se. Algunes colles porten botes amb la beguda que els agrada i fan el traguinyol, abans d'encarar les dues últimes figures de la ballada, que són les més airoses i cansades.

Setena figura: La jota

Aquesta figura es balla en línies, amb les parelles encarades i consta de 7 tirades de 16 compassos.
Es balla amb moviments que van de dreta a esquerra, sempre de cara a la parella, amb passos propis de la jota ballada a la manera catalana.

Vuitena figura: El vals-jota

És una de les figures més significatives del Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet i, sens dubte, la que requereix més destresa a l'hora de ballar.
El vals jota consta de 8 tirades de 16 compassos. Cadascuna de les tirades es balla amb passos i evolucions diferents, amb el denominador comú que totes es ballen en parella i amb línies mirant cap a una mateixa direcció.

Novena figura: Galop final

Es tracta d'un galop participatiu en el qual es convida al públic a participar. Generalment cada membre de les parelles participants conviden algun espectador o espectadora a ballar, de manera que la plaça duplica la quantitat de persones ballant i evolucionant al ritme de la música.

Joan Manel Miquel i Lluís Oliveras

Els dibuixos que il·lustren aquesta pàgina són una reproducció de les plaques, obra de la dissenyadora santvicentina Alba Malo i Pérez, que es van col·locar a la plaça de l'Ajuntament durant les obres de rehabilitació de l'any 2012 i també van servir per presentar els diferents balls que anava tocant la cobla al llarg del concert que es va fer l'any 2021 al pati de l'Escola Sant Vicenç.