Sant Vicenç de Castellet

---

El municipi

Sant Vicenç de Castellet és el municipi més poblat del sud de la comarca del Bages. Està situat al bell mig de la resta de municipis que configures aquesta subcomarca, coneguda com a Bages Sud, i  exerceix una funció de capitalitat, ja que disposa de diversos serveis comercials, sanitaris, educatius, etc. a la resta de municipis: Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Marganell, Castellgalí i el Pont de Vilomara i Rocafort. Està molt ben comunicat amb Manresa i Barcelona per dues línies de ferrocarril (RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat) i per l'autopista de Montserrat.

El nom oficial del municipi amb la seva ortografia actual data del 1979. Prové de Sant Vicenç, el titular de la parròquia del municipi, i de "Castellet", en la documentació antiga Castelleto (segle XI). A dalt del turó més pròxim al nucli principal de població hi havia el Castell de Castellet, del qual actualment es conserven part de les muralles, la torre del segle XIV-XV, l'antiga cisterna ampliada, les ruïnes de diferents dependències del castellet, així com la base de la torre de guaita del segle X-XI.

El municipi també és conegut a l'època medieval com a Castellet de Bages i a la Segona República (1931-1936) es coneix per Castellet de Llobregat.

www.svc.cat

Geografia

El municipi està situat a la vall del riu Llobregat, que travessa el terme, una mica més avall de la confluència d'aquest amb el Cardener i fins poc abans del congost de Castellbell.

Al vessant dret del riu, el municipi inclou la vall de la riera de Castellet, que solca els contraforts septentrionals del massís de Montserrat. A l'esquerra, més enllà de la serra de Vallhonesta amb el cim del Puigsoler de 523 metres, comprèn la vall de la riera de Vallhonesta i el vessant esquerre de la vall de la riera de Santa Creu, que desaigüen també al riu Llobregat.

Espai d'interès natural

La proximitat als parcs naturals de Sant Llorenç i de Montserrat i les bones comunicacions han fet de Sant Vicenç de Castellet un punt de referència per a l'excursionisme. El sender GR-4 que va de Montserrat a Puigcerdà travessa el terme d'oest a est i enllaça Sant Jaume de Vallhonesta amb el camí ral de Barcelona a Manresa, amb vistes excepcionals sobre el massís com la que es pot obtenir des del serrat de la Beguda. També el camí romeu que unia Manresa amb Montserrat per Sant Vicenç. Poc abans d'entrar a Sant Vicenç el camí ral connecta, dins el terme de Rellinars amb el sender GR-5 que va de Sitges a Canet de Mar.

L'extrem oriental del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, concretament la part situada entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Mata-rodona i Sant Jaume de Vallhonesta. L'àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres fan de corredor natural entre el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i el Parc Natural de Montserrat.

Dins el seu terme municipal, trobem les Muntanyes Russes o els Terrers Blaus que són un conjunt de petits turons situats a osta del turó de Castellet i formats per margues de coloració blavenca i de morfologia allargada. Aquest indret ha estat tradicionalment un espai de lleure per a molts santvicentins i santvicentines.

Vista general del poble de Sant Vicenç de Castellet amb el massís de Montserrat al fons
· Foto: Jordi Largo

Història

La presència humana més antiga que consta a Sant Vicenç de Castellet data del període mitjà del Neolític, ja que les troballes de la bòbila de Can Vidal i al carrer de la Igualtat, actual passeig de la Pau, així ho demostren. També es van trobar a Castellet alguns fragments de terrissa que s'havien datat de l'època ibèrica, però que encara queden per confirmar. Les restes més importants trobades a les proximitats de Sant Vicenç de Castellet, són les que venen de la romanització; la vil·la romana de Boades, el mausoleu de la Torre del Breny i el sepulcre de Boades, al terme municipal de Castellgalí, però estretament relacionades amb Sant Vicenç de Castellet.

A l'edat mitjana, el petit domini de Castellet, configurat per castell i un terme, surt documentat per primera vegada l'any 1001, encara que ja existia amb anterioritat. Ha anat passat per les mans de diferents senyors més o menys propers. A grans trets la pesta negra del segle XIV i la crisi del XV, amb la guerra civil catalana (1462-1472), van reduir-ne la població, que no es va recuperar fins a la segona meitat del segle XVIII, quan hi ha una gran expansió agrícola i creixement demogràfic. A l'antic municipi de Vallhonesta, l'activitat agrícola, centrada sobretot en el conreu de la vinya, va ser molt important. També ho van ser les activitats relacionades amb el pas del camí ral que unia Barcelona amb Manresa, amb un important hostal, el de Sant Jaume de Vallhonesta.

A mitjan segle XIX es van iniciar els canvis que marquen el creixement de Sant Vicenç de Castellet amb la instal·lació de fàbriques de riu dedicades al tèxtil, al voltant del riu Llobregat. El 1836 s'agrega el municipi de Vallhonesta al de Sant Vicenç de Castellet. A partir de 1845 es van instal·lar a Sant Vicenç les primeres indústries, aprofitant la força hidràulica del riu Llobregat i l'any 1867 es va construir el canal industrial que va donar una empenta definitiva a la indústria de la zona, la qual es va consolidar amb l'arribada del ferrocarril (els Ferrocarrils del Nord el 1859 i els Ferrocarrils Catalans el 1924).

A principis del segle XX, l'estació ferroviària de Sant Vicenç de Castellet es va convertir en un  punt estratègic del traçat Barcelona-Lleida-Saragossa, un dels elements que va impulsar el creixement de la població, que va passar dels 200 habitants el 1867 als 3.037 de l'any 1930. L'any 1917 s'hi van construir els dipòsits d'aigua i la reserva de màquines i entre els anys 1926 i 1929 es van fer els treballs d'electrificació de la línia Terrassa-Manresa. Aquestes circumstàncies van afavorir considerablement el comerç local, especialment durant la postguerra, època en què l'estraperlo (mercat negre) va fer cèlebre el nom de Sant Vicenç. A començament d'aquest segle també es van expandir l'activitat econòmica més representativa del municipi l'extracció, elaboració i comercialització de la pedra.

Municipi mil·lenari

El document que dona fe dels més de mil anys d'història del municipi és una butlla papal en papir que data del mes de maig del 1001. En aquesta butlla el papa Silvestre II ratifica la concessió dels béns i possessions del castell i terme de Castellet al bisbe Sal·la de la Seu d'Urgell i als seus successors.

Aquell any el comte Ermengol I d'Urgell i el bisbe Sal·la havien viatjat a Roma per visitar el papa Silvestre II, l'erudit monjo Gerbert d'Aurillac. El pontífex i el bisbe mantenien una gran amistat des que havien estudiat junts a Ripoll. El bisbe i el comte van tornar de Roma amb la butlla signada per Silvestre II, en la qual es reconeixien tots els privilegis i les possessions del bisbat d'Urgell. El document és, per tant, d'una gran importància històrica.

La ratificació de béns indica que Castellet i el seu terme havien estat propietat de la diòcesi d'Urgell ja al segle X. Això vol dir que aleshores ens entorns del municipi ja estaven habitats. El bisbat d'Urgell va conservar aquestes propietats fins a la segona meitat del segle XII, quan van ser venudes als comtes de Barcelona, els quals les van cedir després com a feu senyorial.

El document té forma de pergamí de grans dimensions i es troba avui a l'Arxiu del Museu Diocesà d'Urgell, on es va conservar durant segles.

L'any 1925, per evitar que es degradés, la butlla va ser enviada als tallers del Vaticà, on es va fer un minuciós treball de restauració, després de ser estudiada per l'especialista alemany Paul Fridolin Kehr, que aquell mateix any va fer-ne una edició comentada a Berlín.

El tèxtil

L'activitat tèxtil a Sant Vicenç de Castellet va començar a mitjan segle XIX, aprofitant el riu Llobregat com a generador d'energia i l'oportunitat que oferia el ferrocarril per al transport de primeres matèries i productes acabats. L'activitat va anar augmentant i això es va traduir en l'arribada de moltes persones que buscaven feina i en l'increment també de l'activitat comercial.

El cotó va ser el centre de l'activitat industrial al principi, sobretot en la primera meitat del segle XX. La indústria del cotó va abastar diversos sectors a Sant Vicenç de Castellet com a ara la filatura, el teixit o el tint i va esdevenir un dels principals pilars de la vida per als veïns i veïnes de Sant Vicenç de Castellet.

Els anys 70 es va iniciar la crisi del tèxtil amb un procés de regressió que ha estat irreversible, com a altres zones. Han desaparegut les grans indústries i, dels dos canals d'aigua, un s'ha perdut.

La pedra

L'activitat extractiva va començar amb un caràcter eminentment industrial a final del segle XIX amb l'explotació de la pedra sorrenca. La pedra s'extreia manualment i s'utilitzava bàsicament per fer voreres i enllosats. Ja durant la dècada del 1920 hi havia un cert ambient comercial entorn de la pedra, que va tenir un  paper molt important durant l'època de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en la construcció de les fonts de Montjuïc, carreteres, etc.

A partir d'aleshores va començar l'explotació de la pedra calcària, pedra més dura que la pedra sorrenca i que permet ser polida, amb un acabat molt similar al marbre. Aquest tipus de pedra es va popularitzar molt ràpidament i va quedar identificada com a "pedra Sant Vicenç", denominació amb la qual es coneix arreu i que s'aplica també a altres tipus de pedres, encara que no siguin de la zona. Així, es va anar incrementant l'activitat, van ampliar-se els tallers i es va comprar o fabricar la maquinària necessària fins a consolidar aquest tipus d'indústria com una de les bases de l'economia local.

Cultura

Sant Vicenç de Castellet té una animada vida social i cultural que dinamitzen un bon nombre d'entitats.

Entre les festes i les tradicions populars més representatives del municipi, cal destacar la Cavalcada de Reis, la Festa Major d'Hivern, el Carnestoltes, la Festa dels Carreters, l'Aplec de Vallhonesta, les Caramelles, la Fira del Vapor, la Festa Major d'Estiu, l'Aplec de Castellet, el Caga Tió popular, els Pastorets o el Ball de Gitanes. Aquest darrer és una de les festes tradicionals més característiques de Sant Vicenç de Castellet. Es tracta d'una tradició que van introduir a Sant Vicenç un grup de picapedrers de Caldes de Montbui que a principis del segle XX van venir a treballar al poble. La Ballada Popular de Gitanes és oberta a tothom i es balla per la Pasqua Granada a la plaça de l'Ajuntament on actualment participen més de 400 balladors i balladores repartits entre 16 colles diferents.

Imatges de la primera meitat del segle XX del poble de Sant Vicenç de Castellet
· Arxiu fotogràfic: Jordi Largo