Origen del
Ball de Gitanes

Definició dels balls
  • Dins del mateix Ball de Gitanes, es ballen diferents balls de procedència ben diversa. A continuació, fem un petit repàs dels balls més representatius que es poden ballar en una ballada de Gitanes.

Xotis

  • El xotis és un ball de parella d'origen bohemi de ritme binari (anàleg al de la polca) i de moviment moderat; amb un pretès origen escocès es volgué veure'l com a transformació de l'antiga escocesa.
  • Fou introduït a París l'any 1849 i ballat de diverses maneres, va mantenir la seva acceptació a nivell popular fins al començament del segle XX. El 1920 formà part del programa de competició dels Campionats Mundials de Ball, i se'l considera en l'origen del maxixe i del txa-txa-txa.
  • La seva influència a Madrid, on es ballava en molt poc espai pels pinxos de la vila, ha fet que, sovint, tothom el consideri típic d'aquella ciutat.

Catxutxa

  • La catxutxa és una dansa d'origen andalús, variant del bolero espanyol, de moviment animat i de compàs ternari.
  • Es va difondre per Europa gràcies a la interpretació de Fanny Elssler, i va ésser molt popular a l'Havana durant el segle XIX.
  • Al Principat de Catalunya forma part, sovint, del ball de gitanes.

Contradansa

  • La contradansa (de l'anglès country-dance) és un ball d'origen popular aparegut a Anglaterra al segle XVI i portat a França pels mestres del ball Isaac i Lorin que introduïren el ball en la cort de Lluís XIV en retornar de Londres l'any 1684. Era un ball col·lectiu que les parelles de balladors, disposades les unes davant les altres, executen successivament.
  • A Catalunya eren conegudes, a mitjan segle XIX, diferents modalitats d'aquesta dansa de saló, una de les quals perdura com a número del ball de gitanes del Vallès.
  • N'hi ha de dues menes: la contradansa quadrada (la de quatre parelles en quadre) i la contradansa llarga (la que es balla amb tots els homes a un costat i totes les dones a l'altre).

Jota

  • La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per la Península Ibèrica, Canàries (on és més coneguda pel nom isa) i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines. També s'utilitzava com a cant per rondar les fadrines, per als comiats de quintos o per acompanyar les feines del camp.
  • Pel que fa a l'origen del cant, hi hagut una creença, més aviat fantasiosa, que la jota havia estat portada a l'Aragó per un àrab expulsat de València anomenat Aben Jot. Hom el tenia per "inventor" del cant, segons reflecteixen algunes cobles que l'esmenten refugiat a Calataiud al segle XII.
  • Existeixen documents escrits que parlen de la jota com a ball molt generalitzat al Regne de València als segles XIV, XV, XVI, XVII i primera meitat del segle XVIII (no s'ha trobat cap document anterior que parli de la jota ni a Aragó ni en el conjunt d'Espanya i la jota aragonesa apareix a final del segle XVIII). Destaca un quadre pintat de la inauguració del Palau del Real, Al-Munia en àrab, que va ser realitzat el 1009 pel rei de Balànsiya Abd-Al-Aziz. Per l'arabista Henri Péres en el quadre es veu a homes i dones ballant una jota. Si la jota va néixer a València és lògic pensar que els jornalers de Requena, Utiel i les seves comarques, que baixaven a la Ribera del Xúquer a la sega de l'arròs a final de setembre a la comarca de Llíria i les terres del Túria a la sega de l'alfals, del cereal i la ceba, al seu retorn comentessin meravellats el ball que havien vist i que es deia jota. Aquesta dansa es va estendre per Requena, Utiel i les seves comarques, i segurament aquests mateixos jornalers van ser els que van començar a transmetre, quan pujaven a la sega del cereal als regnes d'Aragó i Navarra.
  • Tanmateix, hom veu més plausible que es remunta al segle XVIII a l'Aragó, però la seva màxima expansió es va produir al segle XIX.

Vals

  • El vals és un ball de saló i una dansa tradicional. Té un caràcter ternari (normalment escrit en compàs 3/4 o 3/8) i l'accent (o ictus musical) recau en el primer temps. És un ball de parella, en el qual en el primer temps s'obre diagonalment una cama, en el segon l'altra se li ajunta unint de nou els peus, i en el tercer temps es fa un petit pas sense desplaçament amb el primer peu. Després es repeteix el mateix començant amb l'altre peu. No hi ha coincidència quant al seu origen. Uns l'atribueixen a una dansa del segle XVIII, anomenada ländler, que ballaven els pagesos d'Àustria i del sud d'Alemanya, que s'incorporà al patrimoni de les danses de saló del segle XVIII (valse, femení, en francès, waltz, en anglès, walzer en alemany, valzer en italià). Altres, a una dansa italiana de fa més de quatre segles, anomenada volte. I també segons el teòric de ball Desrat, el vals és, en canvi, d'origen francès i derivat de la volta provençal, que ja el 1178 es ballava a París. Curt Sachs, més encertadament, sosté que el Ländler, o alemanya (allemanda en italià, allemande en francès), o Deutsche Tanz, després de sofrir diverses modificacions, es transformà en el vals, veu d'origen alemany que, a la vegada, deriva del verb walzen, "girar".

Polca

  • La polca és una dansa tradicional popular apareguda a Bohèmia cap al 1830. De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals del tipus "pas, tanca, pas, salt" i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica.

Farandola

  • La farandola és una dansa provençal d'origen antic, en la qual els ballarins, molts en nombre, formen una llarga cadena que avança serpentejant darrere d'un tocador de flabiol i tamborí. El seu compàs és de 6/8 i el moviment és viu. El 1724 es va editar un anunci al Mercure de France que anunciava l'èxit d'una contradansa nova "la farandoulle" sobre un aire provençal molt viu. Ha estat utilitzada pels compositors en diverses ocasions: a "Mireille" de Gounoud hi ha una farandola a cor, també en "L'Arlesiana" de Bizet una farandola d'orquestra i a París es va representar el 1883 un ballet de T. Dubois titulat "La Farandole".
  • Tot i ser original de Provença ha estat també popularitzada en localitats catalanes dels Pirineus Orientals.

Masurca / Maixurca

  • La masurca o maixurca és una dansa polonesa, de ritme ternari (3/4) i tempo no gaire ràpid, amb un accent en el segon temps -o en el tercer- de cada compàs.
  • Apareix en la regió de Masòvia vers el segle XVI, i acaba estenent-se per tot Polònia. Introduïda en la música de concert per Chopin, al final del segle XIX arriba a competir internacionalment en popularitat amb el vals i la polca. La seva influència arriba a ritmes tan dispars com el maxixe brasiler o el vals vienès.
 Font: Vikipèdia