Història de l'Esbart Dansaire Santvicentí
Segona època. La refundació
A principis dels anys 70, Vicenç Orriols, director de l'Esbart Manresà del 1954 al 1977, ensenyava caramelles a molts municipis del Bages, entre ells Sant Vicenç. El 1978 va demanar personalment a dos dansaires de l'Esbart Manresà, Joan Manel Miquel i Eva Ortega, que anessin a Sant Vicenç per ensenyar caramelles als nois i noies de la Coral Nou Horitzó, que a més de cantar, també ballaven diverses danses tradicionals.
Durant la Pasqua de 1981, en Joan Manel feia el servei militar, però l'Eva va encarregar-se tota sola d'assajar les danses per a les caramelles. Aquell mateix any, sis noies van demanar a l'Eva de fer un grup per poder ballar durant tot l'any aquells balls de caramelles que tant els havien agradat.
En un primer moment la paraula "esbart" els va fer molt respecte, però van entendre que fer caramelles tot l'any no podia ser, ja que només es ballen el diumenge de Pasqua.
Quan en Joan Manel Miquel va saber que les noies de la Coral volien formar un Esbart, no va acabar-s'ho de creure i els va demanar que busquessin nois per a fer parelles i així crear una possible entitat de dansaires.
En qüestió de dies, les joves van aconseguir que sis nois les acompanyessin, i van convèncer al Joan Manel i a l'Eva perquè els comencessin a assajar. Dit i fet: durant el novembre de 1981, a la sala de la rectoria de Sant Vicenç, van començar els assajos d'aquest grup amb sis parelles de joves de 14 i 15 anys, tots els dimarts al vespre. En pocs dies ja eren vuit parelles.
Durant la Pasqua de 1981, en Joan Manel feia el servei militar, però l'Eva va encarregar-se tota sola d'assajar les danses per a les caramelles. Aquell mateix any, sis noies van demanar a l'Eva de fer un grup per poder ballar durant tot l'any aquells balls de caramelles que tant els havien agradat.
En un primer moment la paraula "esbart" els va fer molt respecte, però van entendre que fer caramelles tot l'any no podia ser, ja que només es ballen el diumenge de Pasqua.
Quan en Joan Manel Miquel va saber que les noies de la Coral volien formar un Esbart, no va acabar-s'ho de creure i els va demanar que busquessin nois per a fer parelles i així crear una possible entitat de dansaires.
En qüestió de dies, les joves van aconseguir que sis nois les acompanyessin, i van convèncer al Joan Manel i a l'Eva perquè els comencessin a assajar. Dit i fet: durant el novembre de 1981, a la sala de la rectoria de Sant Vicenç, van començar els assajos d'aquest grup amb sis parelles de joves de 14 i 15 anys, tots els dimarts al vespre. En pocs dies ja eren vuit parelles.
