Les Gitanes a Sant Vicenç
Els inicis (1907-1923)
El Ball de Gitanes, el 10 de febrer de 1907, a les dues del migdia
Es celebrava a l'actual plaça de l'Ajuntament i era la primera vegada que es ballava a Sant Vicenç. Els homes eren picapedrers que provenien de Caldes de Montbui i les noies eren del poble. L'espectacle estava amenitzat per la música de l'orquestra "Els Catalans" de Manresa.
Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet. 1890-1936. Jordi Suades
Es celebrava a l'actual plaça de l'Ajuntament i era la primera vegada que es ballava a Sant Vicenç. Els homes eren picapedrers que provenien de Caldes de Montbui i les noies eren del poble. L'espectacle estava amenitzat per la música de l'orquestra "Els Catalans" de Manresa.
Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet. 1890-1936. Jordi Suades
L’esdeveniment que marca l’inici d’aquesta tradició a Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, on fins a principis del segle XX aquest ball era absolutament desconegut, se situa en l’any 1907, quan una colla de picapedrers procedents de Caldes de Montbui (Vallès Occidental) que treballaven a Sant Vicenç van convèncer un grup de noies santvicentines per escenificar davant de tot el poble un ball típic de la seva localitat d’origen. L’acte va tenir lloc el diumenge 10 de febrer del 1907 a la plaça de la Constitució –l’actual plaça de l’Ajuntament–, a les dues del migdia, i, tal com ho reflecteixen les cròniques de l’època, en aquest “gran ball de gitanos” van prendre part “la Còlla de picapedrers de la regió catalana”, acompanyats “per distingides senyorètes d’aquèt poble”. Sembla ser que el mateix dia que es va fer la primera ballada de gitanes a Sant Vicenç, se'n va fer una altra a Caldes de Montbui. Aquells picapedrers calderins, sabent que no podrien assistir a les gitanes de Caldes, van organitzar una ballada a Sant Vicenç el mateix dia que es feia al seu poble d’origen. Potser era una mica de malenconia del seu poble, però poc es devien pensar les conseqüències de la seva enyorança. Un picapedrer de Caldes anomenat Carmelo va fer de director, fet que li va proporcionar molta popularitat al poble. De la música se’n va encarregar l’orquestra Els Catalans, de Manresa. Tan gran va ser l’expectació creada que els balcons, finestres i terrats de la plaça es van posar a lloguer: “Com aquèt ball tan popular en altres comarques catalanes no s’ha vist may a n’aquèt pòble, el seu anunci ha despertat gran curiositat y entusiasme, havèntse llogat y a bòn preu, els balcons, finestres y terrats de la Plassa de la Constitució. Dels pòbles del voltant vindrán també moltes famílies a presenciaro perque es una cosa nòva y segons diuen els que n’están enterats, es una diversió molt atractiva”. L’actuació va resultar tot un èxit: “La Plassa de la Constitució, balcons y terrats del voltant, eren plèns d’espectadors, calculantse que no baxarien de 4.000 entre ells molts forasters”.
|
El públic
del Ball de Gitanes Els balcons, les finestres i els terrats de la plaça de la Constitució –l’actual plaça de l’Ajuntament– s’havien llogat a bon preu per veure el primer ball del 1907. Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet. 1890-1936. Jordi Suades |
Es van fer dues ballades més: el mateix dia, 10 de febrer, a les vuit del vespre, al saló d’El Círcol (Cafè Miralles); i el dimarts següent, 12 de febrer, al mateix saló com a obsequi als socis del Círcol. És evident que la societat recreativa El Círcol té un paper rellevant en l’impuls inicial del ball de gitanes a Sant Vicenç, com indiquen les ballades del vespre del 10 de febrer, i la del dia 12 dedicada als socis de l'entitat. És més, el ball de gitanes apareix com a plat fort de la Festa Major de 1910, de la qual justament El Círcol n’és l’entitat organitzadora. L’esdeveniment, tal com ho reflecteix la premsa de l’època, continuava tenint repercussió comarcal: “No desmerexerá en res al lluïment que ha obtingut altres vegades y a la qual assistexen tants forasters especialment manresans”. I, de la mateixa manera que s’havia fet tres anys abans, les gitanes van tenir una versió popular per a tothom i una privada per als socis d’El Círcol: “El número més atractivol de El Circol será segurament les dotze parelles de ball formades per 12 joves y dotze noyes que dansarán el típic y escayent ball de gitanes en la Plassa de la Constitució y Saló de dita Societat, fentse gran derrotxe de serpentines y confetti en el que tindrà lloc el primer dia a la una de la matinada”. Sembla ser que per la diada de Sant Vicenç d’aquell mateix 1910, es van ballar les Gitanes de Sant Vicenç a la Seu de Manresa, però en el retall d’aquell 19 de gener no queda prou clar: “Y axís per l’estil, va indicant els Sants per lo que son advocats, la significació de la setmana dels barbuts, la festa dels carreters y traginers y la rifa del porquet de Sant Anton abat, la festa major d’hivern a Monistrol y l’aplec de Rajadell per Sant Sebastiá, la festa de Santa Agnés en la Seu, el joc y cansonetes de les criatures y la festa major a Sant Fructuós de Bages per aquesta diada, la festa major a Castellbell, Fals, Calders y Sant Vicens de Castellet y la festa a la Seu per Sant Vicens, ab el ‘Ball de gitanes’ peculiar del últim dels pòbles anomenats”. No hi ha constància que entre 1908 i 1909, i entre 1911 i 1917 es ballessin gitanes a Sant Vicenç, ni per Carnestoltes ni per la Festa Major. A Sant Vicenç es van ballar gitanes de forma discontínua, amb moments puntuals de ressorgiment, com l'any 1918, quan al darrere hi havia algú amb capacitat d’influència i d’engrescament, com el secretari Pere Canal.
|
|
La crònica que narra la ballada de Carnestoltes, publicada a El Pla de Bages el 14 de febrer d’aquell 1918, explica que l’acte va tenir com a escenari la plaça Nova –l’actual plaça Clavé-, amb l’acompanyament de l’orquestra Els Forasters, de Manresa. Un cop més, l’afluència de forasters va ser notable: “Amb extraordinaria afluencia de forasters i gran entusiasme dels veins, s’ha celebrat a la Plaça Nova el típic Ball de Gitanes importat en aqueix poble, ara fa uns vuit anys per uns picapedrers de Caldes de Montbui”. Hi van prendre part les noies Neus Rodergas, Àngela Rodergas, Hermínia Garrosset, Balbina Moll, Josepa Moll, Paquita Basomba, Concepció Armengol, Maria Rosa Canal, Teodora Ribera, Maria Solernou, Rosa Rutllat, Agneta Bartomeus; i els nois L. Vidal, J. Bartomeus, J. Prat, J. Cornet, J. Llumà, P. Noguera, J. Marimon, A. Mariné, J. Capella, A. Casas i M. Claret. La ballada va merèixer bons elogis: “Tant els diferents números o parts del típic ball, com la jota final, acompanyats del repic de castanyoles, foren força aplaudits pel nombrós públic congregat a la Plaça Nova que no’s cansava d’alabar el bon gust dels organizadors de tan gaia festa”. Pel que fa a la ballada de la Festa Major, se’n té constància perquè el propi Pere Canal així ho afirma en un article seu. “En el año 1918 se bailaron por la Fiesta Mayor y por Carnaval, como era y es todavía costumbre en el Vallés, pero ya en dicho año por jóvenes y chicas del mismo pueblo, y siempre con resonantes éxitos”.
La Festa Major va tenir lloc els dies 19 i 20 de juny, i per una nota de premsa del dia 15 de juny publicada a El Pla de Bages, sabem que la Societat Joventut Vicerense estava implicada en l’organització, perquè hi llegim que aquesta entitat va contractar l’orquestra Po d’Olesa de Montserrat, però sobta que no hi aparegui cap referència a les Gitanes. De tots els personatges que sovint apareixien en les ballades, només els nuvis han perdurat en les Gitanes de Sant Vicenç. Tant la forma actual del ball com la vestimenta de les Gitanes de Sant Vicenç són tributàries de la tradició de gitanes més general, i de la versió llorençana en particular. Ho demostren les fotografies que es conserven de la ballada del 1918, on s’aprecien cinc balladores elegantment mudades amb grans mantons de Manila brodats. La crònica d’aquesta ballada hi fa esment: “Els simpàtics joves semblaven gitanos distingits, no faltant entre ells els sagals, amb les xurriaques, i les gentils senyoretes vestien amb propietat i gust, adornades amb flors, cintes i llaços, a més del clássic mantell, que les feia mes vistoses i fins amb els seus aires ben estudiats, melloraven, si és possible, la seva gracia natural i les feia semblar mes formoses i escaientes”. En el seu article, Valentí Santacreu també fa referència a les característiques de la indumentària: “Las normas para este baile, son de distinción; el pañuelo al estilo gitanesco; en unos y otros el predominio de lazos, flores y sobre todo, ellas, con sus vestidos de colores chillones a la que tan aficionada está la raza meridional”.
La Festa Major va tenir lloc els dies 19 i 20 de juny, i per una nota de premsa del dia 15 de juny publicada a El Pla de Bages, sabem que la Societat Joventut Vicerense estava implicada en l’organització, perquè hi llegim que aquesta entitat va contractar l’orquestra Po d’Olesa de Montserrat, però sobta que no hi aparegui cap referència a les Gitanes. De tots els personatges que sovint apareixien en les ballades, només els nuvis han perdurat en les Gitanes de Sant Vicenç. Tant la forma actual del ball com la vestimenta de les Gitanes de Sant Vicenç són tributàries de la tradició de gitanes més general, i de la versió llorençana en particular. Ho demostren les fotografies que es conserven de la ballada del 1918, on s’aprecien cinc balladores elegantment mudades amb grans mantons de Manila brodats. La crònica d’aquesta ballada hi fa esment: “Els simpàtics joves semblaven gitanos distingits, no faltant entre ells els sagals, amb les xurriaques, i les gentils senyoretes vestien amb propietat i gust, adornades amb flors, cintes i llaços, a més del clássic mantell, que les feia mes vistoses i fins amb els seus aires ben estudiats, melloraven, si és possible, la seva gracia natural i les feia semblar mes formoses i escaientes”. En el seu article, Valentí Santacreu també fa referència a les característiques de la indumentària: “Las normas para este baile, son de distinción; el pañuelo al estilo gitanesco; en unos y otros el predominio de lazos, flores y sobre todo, ellas, con sus vestidos de colores chillones a la que tan aficionada está la raza meridional”.
Dansaires del Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet de l'any 1918
D'esquerra a dreta, Balbina Moll, Josepa Moll, Paquita Basomba, Hermínia Garrosset i Maria Rosa Canal. Altres dansaires eren: Neus Rodergas, Concepció Armengol, Teodora Ribera, Maria Solernou, Rosa Rutllat, Àngela Rodergas, Agneta Bartomeus, i els homes L. Vidal, J. Bartomeus, J. Prat, J. Cornet, J. Llumà, P. Noguera, J. Marimon, A. Mariné, J. Capella, A. Casas i M. Claret.
Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet. 1890-1936. Jordi Suades
D'esquerra a dreta, Balbina Moll, Josepa Moll, Paquita Basomba, Hermínia Garrosset i Maria Rosa Canal. Altres dansaires eren: Neus Rodergas, Concepció Armengol, Teodora Ribera, Maria Solernou, Rosa Rutllat, Àngela Rodergas, Agneta Bartomeus, i els homes L. Vidal, J. Bartomeus, J. Prat, J. Cornet, J. Llumà, P. Noguera, J. Marimon, A. Mariné, J. Capella, A. Casas i M. Claret.
Història gràfica de Sant Vicenç de Castellet. 1890-1936. Jordi Suades
No és fins l'any 1923 que es torna a tenir constància d'una ballada de Gitanes, en aquest cas a Barcelona. L'Esbart Folklore de Catalunya (1909-1936) va presentar "el ball de gitanes del Vallés a la usanza de San Vicente de Castellet" a les Festes de la Dansa Catalana, que es van fer a Barcelona, el 29 d'abril, 13 i 27 de maig de 1923. Les Gitanes de Sant Vicenç van ser l'actuació final i estel·lar ja que, segons les cròniques publicades a La Vanguardia, van ser ballades per 48 dansaires. Creat el 1909, l'Esbart Folklore de Catalunya va ser un dels primers i més importants esbarts de Catalunya, comptava amb 60 dansaires i tenia un impressionant repertori de 300 danses de tot Catalunya. En l'anunci d'aquestes festes, l'Esbart deia que de les 300 danses només podria representar-ne unes 40 o 50, les "més atraients". Però el més significatiu és que d'aquestes 40 o 50 n'esmenta una, la més "atraient" de totes: "el ball de gitanes del Vallès a la usanza de Sant Vicente de Castellet", ballat per 48 dansaires.
