Origen del Ball de Gitanes
Tradició
|
El Ball de Gitanes és una dansa tradicional que té lloc principalment en poblacions catalanes i valencianes. Es diferencien dues tipologies de Ball de Gitanes, l'una que es balla per les festes de Carnaval a la zona del Vallès i per l'altra la que es balla per Corpus i Festa Major a diferents poblacions del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment en Festes Major del Camp de Tarragona i el Penedès. Cal destacar que la Dansa de la Carxofa, dins de la tipologia del Ball de Gitanes amb cintes, que actua a les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del 2011. |
El Ball de Gitanes als Països Catalans
Ball de Gitanes del VallèsEn la modalitat del Vallès, el ball típicament de Carnaval es fa en formació de colles de parelles en fila, amb castanyoles a les mans i picarols als peus, salten i ballen al ritme de la música, sovint interpretada per una cobla. El Ball de Gitanes de Sant Celoni està documentat de l'any 1767, sent un dels més antics del país. El Capità amb els seus balladors i el Vell i la Vella presideixen la comitiva, el grup de música toca durant tota la cercavila, els dansaires no se'n poden estar i fan alguns balls al mig del carrer. Els diablots provoquen el públic saltant, llençant farina, petards i sobretot, fent xivarri. En arribar a la plaça, entra el Capità i demanar permís a les autoritats per ocupar-la. Un cop concedit entra el Vell i la Vella, uns personatges grotescos de la comparsa que presidiran l'acte. El Vell fa un discurs carnavalesc i en acabar una traca assenyala l'entrada dels Diablots. Les colles del Ball de Gitanes entren a la plaça amb el galop d'entrada. La música de cobla és diversa, ja que no hi ha una melodia concreta per ballar. Ballen diferents tipus de gèneres com el vals, la polca, el xotis, galop d'entrada, jota, contradansa, farandola, alguna peça sorpresa i s'acaba la festa amb el galop de sortida. Tenen diferents personatges segons la població com ara capità o diables, que actuen com a esparriots festius que assenyalen l'espai ritual de la dansa i interactuen amb els balladors. Els diablots porten màscara amb banyes, roba vermella i una faixa negra d'on pengen els esquellots que amb el seu soroll invoquen els mals esperits. S'encarreguen d'esvalotar el públic durant la cercavila i de mantenir l'ordre a la plaça, on també fan befa d'algun esdeveniment que hagi passat durant l'any. |
