Les Gitanes a Sant Vicenç

Les Gitanes a l'escenari (1989)

El 8 de desembre de 1984 es va celebrar al pavelló municipal un homenatge al dinamitzador cultural santvicentí Pere Vall i Viladés, en què van participar tant dansaires de l'Esbart, com antics dansaires de l'Esbart de la primera època (1948-1953). Es van ballar vàries danses i, entre elles, un Ball de Gitanes que els directors del nou Esbart van muntar a partir de les músiques, passos i figures dels Balls de Gitanes del Vallès, adaptats a les possibilitats dels dansaires del moment i amb vestuari propi. Els antics dansaires també van ballar les Gitanes que havien ballat a Sant Vicenç i a d'altres poblacions catalanes durant els anys 50. Aquestes, també eren procedents de la comarca del Vallès ja que els hi van ensenyar gent de Sant Llorenç Savall. Poc a poc, els nous dansaires van anar coneixent una mica més els orígens del nostre primer Esbart, que per a ells era completament desconegut. Valentí Santacreu, dansaire de la primera època, conservava a casa una caixa plena de documentació i records d'aquells anys. El fet de conèixer la història de l'antic grup de l'Esbart i recuperar el seu llegat i la seva memòria va fer despertar el neguit als nous directors de l'Esbart per tal de poder recuperar noves danses.
Homenatge a Pere Vall
el 8 de desembre de 1984
Moment en que els dansaires de la primera etapa de l'Esbart Dansaire Santvicentí (1948-1953) passen el banderí als nous dansaires de l'Esbart.
Arxiu: Pepito Santacreu
Després d'assajar durant els primers anys a la sala de la rectoria, l'Esbart va traslladar-se a una sala situada als antics vestuaris de la piscina municipal, on les condicions no eren gaire adequades. Amb l'esforç humil però constant dels seus directius i de tot un estol de dansaires, el 1985 l'Esbart es proposa dur i enaltir arreu el bon nom de Sant Vicenç de Castellet i el de Catalunya, tal i com ho varen fer un dia els seus antecessors. Un dels fets que va motivar aquest propòsit va ser la primera sortida a l'estranger, concretament al nord d'Itàlia. Tot i això, aquell mateix any 1985 l'Esbart patia un cop molt dur, ja que la seva coordinadora, Laura Suau, moria a causa d'una greu malaltia. 
Després d'uns anys d'actuacions arreu de Catalunya i viatges per alguns països d'Europa, no va ser fins l'any 1989 que arriba l'etapa àlgida de les Gitanes de Sant Vicenç. Al 1988, una expedició formada per Marcel·lí Oliveras (president), Joan Manel Miquel i Eva Ortega (directors), Eduard Ventura (coreògraf) i Lluís Oliveras (dansaire) es desplacen a Sant Llorenç Savall amb l’objectiu de recuperar aquest ball i, després d’un intens treball de recerca que va durar més d’un any, reapareixen, de la mà de l’Esbart Dansaire Santvicentí unes Gitanes de Sant Vicenç de Castellet genuïnes i meticulosament re-elaborades. Finalment, l’estrena es va fer al Teatre de la Passió d’Olesa de Montserrat el dissabte 13 de maig de 1989 davant més de 1.500 espectadors, posant en escena un programa complet en el qual s'incloïen diverses estrenes. 

A la primera part es va estrenar el Ball pla de Lladurs, amb coreografia de Joan Manel Miquel, música de Joaquim Serra i vestuari de Lídia Estany; Bolero Mariner amb coreografia de Joan Manel Miquel, música popular instrumentada per Francesc Vila i vestuari de Joan Torres i Maria Ubach i el Ball de la Castanya, amb coreografia i disseny de vestuari d'Eduard Ventura i música d'Agustí Cohí i Grau.
A la segona part arriba el moment àlgid de la nit: l'estrena de la nova coreografia del Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet, obra d'Eduard Ventura, amb guió musical de Josep Torras, instrumentació d'Agustí Cohí i Grau, direcció artística de Joan Manel Miquel i Eva Ortega i disseny de vestuari de Maria Carbonell. L'Esbart va ser acompanyat per la Cobla Sabadell, sota la direcció dels mestres Joan Ballús i Ferrer, Francesc Vila i Agustí Cohí i Grau, que es va encarregar de dirigir personalment les Gitanes a l'escenari.
Estrena de les Gitanes al Teatre de la Passió el 13 de maig de 1989
L'Esbart Dansaire Santvicentí va posar a escena davant de 1.500 espectadors un programa on s'incloïen diverses estrenes, entre elles el Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet. Arxiu: Modest Francisco Erill / Joan Manel Miquel / Esbart Dansaire Santvicentí
Escorcollant en el record de gent il·lusionada, se'ns explica l'arribada del tren a Sant Vicenç de Castellet.
El 1907, els picapedrers de Caldes de Montbui ensenyaven a la nostra gent a ballar Gitanes, cosa que amb el temps va convertir-se en una tradició molt arrelada. És un treball nou en reconeixement a un treball vell, diorama en moviment del record i del present d'una tradició encara viva.