Les Gitanes
a Sant Vicenç

Estructura de la festa
  • El desenvolupament del ball és complex i conté elements ben diversos. Sempre guiats per la música en directe d'una cobla, comença amb el passeig d'entrada (Ball de Caldes, en homenatge als picapedrers de Caldes de Montbui). Tot seguit s'inicia el galop d'entrada, que acaba amb la coronació de la núvia i el galop de la coronació. Arriben, en acabat els entremesos: el xotis, les catxutxes, les contradanses -amb la figura de l'estrella-, la jota, el vals-jota (element propi de Sant Vicenç) i el galop final, en què hi pot participar tothom. Es clou l'acte amb el Vals dels Barons de Castellet i una sardana.

Assaigs

  • Aproximadament un mes abans del dia de la festa, per la Segona Pasqua, comencen els assaigs a càrrec del mestre danser. Un cop a la setmana es reuneixen totes les colles i els seus membres per refrescar tots els passos, entrades, sortides,... A més, hi ha un assaig extra a la setmana per la gent que s'incorpora de nou i que necessita més temps per aprendre les coreografies. 

Vestuari

  • Cada colla prepara el seu vestuari i hi fa modificacions, si ho creu oportú. El vestuari bàsic de les noies consta de faldilla, brusa i mantó acompanyat d'espardenyes de vetes. El vestuari bàsic del noi consta de pantaló, camisa i faixa acompanyat d'espardenyes de vetes. La col·locació del mantó, els colors i els petits detalls, així com l'estendard, identifiquen clarament les diferents colles participants. 

Cercavila de les colles

  • La diada festiva comença quan tots els dansaires es reuneixen davant de l'església del poble al punt del migdia. Un cop totes les colles estan a punt, es fan les fotografies de rigor i comença la cercavila per alguns carrers del poble fins a arribar a la plaça de l'Ajuntament, engalanada per a l'ocasió i plena de gom a gom. Els grallers i els geganters els acompanyen donant un caire festiu i els Barons de Castellet, el Marià i la Paula, presideixen la comitiva. 

Entrada dels Gegants i Vals dels Barons

  • L'entrada a la plaça de l'Ajuntament dels Barons de Castellet, en Marià i la Paula, representats en forma de gegant, juntament amb la Colla de Grallers i Geganters, donen el tret de sortida a la Ballada Popular de Gitanes. Un cop finalitzada la seva rebuda, comença el Vals dels Barons, on els protagonistes són els gegants que dansen al compàs de la música creada per l'ocasió.
  • En Marià Alegre d'Aparici i Amat i la Paula de Duran i Cerdà, els Barons de Castellet, tenen un ball propi, el Vals de Castellet o Vals dels Barons. Va ser creat l'any 1990 i estrenat el mes de maig d'aquell mateix any a la plaça de l'Ajuntament coincidint amb el canvi de vestits dels gegants. Un minué-valset compost pel músic integrant de la Colla de Geganters Joan Penas i Casajoana, amb coreografia de Joan Manel Miquel. Es tracta d'un ball solemne i de gran elegància que els barons es reserven per a les dates més significatives, la trobada de gegants de Sant Vicenç, l'Aplec de Castellet i el Ball Popular de Gitanes.

EL BALL DE GITANES

El Ball de Gitanes de Sant Vicenç de Castellet comença pròpiament quan la cobla entona els primers compassos de la música del Ball de Caldes.
Ball de Caldes
  • Al principi, El Ball de Caldes es va reservar a les persones que havien format part de la primera època de l'Esbart Dansaire (1948-1953) i que hi volien prendre part. Posteriorment, es va obrir aquest privilegi a altres membres de l'Esbart en el moment de la seva refundació a partir de l'any 1981, tot i que en moments puntuals també han participat diversos membres d'altres entitats o colles.
Galop d'entrada
  • Un cop finalitza el Ball de Caldes, la resta de colles participants van entrant d'una a una a la plaça de l'Ajuntament a ritme del galop d'entrada i es fa la seva presentació a tot el públic assistent. 
Nomenament de la núvia
  • Ja finalitzada l'entrada de totes les colles a la plaça i formant una gran rotllana, es procedeix a fer el sorteig de la núvia de l'any següent entre totes les noies que participen a la ballada d'aquell any. Conegut el nom, la núvia actual, li traspassa el mantó de núvia a la nomenada i se li fa lliurament d'una toia. La núvia sortint rep el ram de la geganta, la Paula.
Galop de coronació
  • ​Les colles es tornen a posar en marxa i es col·loquen cada una al seu lloc a la plaça on es desenvoluparà el ball. El galop és encapçalat per la nova núvia i la seva parella. Del galop de coronació cal destacar els ponts que fan tots els participants a la festa.
Els entremesos
 ·  El Xotis
 ·  Les Catxutxes
 ·  Les Contradanses
 ·  La Jota
 ·  El Vals-jota
  • ​Una vegada les colles estan col·locades al seu lloc es comença ballant el Xotis, seguidament les Catxutxes, les Contradanses, la Jota i el Vals-jota. Es fa un petit moment de pausa entre ball i ball per facilitar l’entrada i la sortida dels dansaires que no ballin tots els balls. També entre les Contradanses i la Jota, es fa el que s’anomena “L’hora del ranxo”, on els balladors aprofiten per fer un glop i descansar una mica, ja que s’acosta el punt final i el punt de màxim esplendor de la ballada.
  • Al llarg dels anys s’han anat introduint algunes novetats als balls. La més remarcable és el fet que dins del ball de les Contradanses, tots els participants realitzen, simultàniament, una figura d’estrella que va girant durant uns compassos al voltant del centre de la plaça i des del 2014, el Xotis té una tercera part on els balladors ballen només al compàs de les castanyoles, sense la música de la cobla i és el conegut com el "Xotis mut". 
Galop final
  • Els balladors de les diferents colles conviden a familiars i amics a participar en el galop final, en què una autèntica marea de gent s'aplega per acomiadar la ballada.

Ballada popular del Vals dels Barons

  • Tots els participants i tots els espectadors que vulguin participar es col·loquen aparellats, al voltant de la plaça. Seguint les indicacions dels gegants Marià i Paula es procedeix a ballar el Vals dels Barons. 

Sardana

  • Per clausurar la ballada, tots els balladors i tot el públic assistent fan una rotllana al voltant de tota la plaça de l'Ajuntament i es balla la sardana "100 galops per Sant Vicenç" de Jordi Molina i Membrives, estrenada el mes de juny del 2007 en el marc dels actes del Centenari de les primeres Gitanes a Sant Vicenç de Castellet.
Els dibuixos que il·lustren aquesta pàgina són una reproducció de les plaques que es van col·locar a la plaça de l'Ajuntament
durant les obres de rehabilitació de l'any 2012 i són obra de la dissenyadora santvicentina Alba Malo i Pérez.